… Somnis…
… Sense espai… sense temps…
… Paisatges de l’imaginari…

 

‘Bernat tracta principalment tres temes: l’ésser humà, el Cosmos i la Natura. L’ésser humà el representa nu, tant l’home com la dona. L’home té un cert paral·lelisme amb ell mateix, el mateix artista. Està contemplant l’espai infinit, assegut sobre una muntanyeta, d’un cim, o de la mateixa lluna, veient plàcidament tot el que succeeix al seu entorn espacial. L’altre personatge, la dona, actua com a motor-creador i generador del món, cosa que en els àmbits filosòfics antics podríem anomenar “demiürg” i que pels presocràtics podria també ser l’aigua, el foc o qualsevol dels quatre elements iniciadors de vida.
Quant a un dels altres temes, el cosmos, el representa mitjançant l’horitzó, el cel, els planetes, la lluna… fins a arribar a l’infinit. Hi ha una idea cosmològica molt accentuada en l’obra de Bernat. Aquesta visió còsmica de l’espai, ens aproxima a realitzar una mena de viatge oníric cap a l’espai i el temps. L’element femení de la lluna, el podem relacionar amb la figura de la dona. Igual que passà a la majoria de les religions antigues: la Deessa Lluna dels egipcis, dels indis mesoamericans, de les tribus africanes…, En l’obra de molts artistes del segle passat: el mateix Joan Miró representa la dona-ocell; Max Ernst mostra també la dona-ocell, així com Wifredo Lam…, casualment tots tres són artistes surrealistes.
Finalment, el tercer tema utilitzat per l’artista és el de la natura en la qual veiem, sovint, mars, muntanyes, llacs, núvols i barrancs.
És difícil incloure a Bernat dins d’una tendència concreta, però si cal, l’inclouria dins de l’estil simbolista, amb certs matisos surrealistes, encara que no l’hem de confondre amb el surrealisme que va aparèixer durant els anys vint a París.’

Ramon Casalé, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art:
‘Bernat és un creador que ha evolucionat seguint uns plantejaments molt personals i allunyats dels corrents que imperen en el mercat artístic actual. Usa com a símbol central la lluna, que n’és la base de la seva creació i a partir d’ella desenvolupa tot el seu concepte artístic. La lluna és l’amor i l’esperança. La lluna és símbol de transformació. A través de la lluna arriba l’amor i d’ella, la dona a qui considera mare, creadora, suport de la vida i catalitzadora de l’energia que mou el món.’
Joan Lluís Montané, Crític d’Art

RECICLATGE CREATIU…

A partir de l’any 2016 començo a desemvolupar la creativitat amb materials reciclats reutilitzant els residus que produïm en el dia a dia per poder-ne allargar la seva vida: caixes de fusta de fruita i verdura, oueres, capses de cereals i així neix el projecte ‘Crea’: el teu Drac, el teu Ocell, la teva Papallona, manipulo i retallo diversos elements, taps de suro de cava, oueres, cartolines de les capses de cereals tubs de cartó de paper de cuina…, Poso els diversos elements de cada bestiola en un blíster i ja està preparada per muntar-la i pintar-la… materials que m’han permès fer diversos tallers per a infants…

paral·lelament neix el projecte ‘Cases singulars’ aprofitant els laterals de les caixes que desmunto vaig creant elements per construir cases, castells, palaus, poblets,… que em transporten a èpoques medievals, de contes fantàstics, de la vida rural i alguns grups de cases muntades sobre petits troncs de fusta en vertical tot recordant Meteora —lloc on no he estat mai—…

FUSTEATRE

El 2018 i el 2019 em proposen col·laborar amb una exposició emmarcada dins el Cicle de Teatre amateur ‘Badalona es Mostra’ i neix FUSTEATRE… diverses visions amb escenes quotidianes creant escenaris… ficticis o no i també de denúncia… a partir d’un treball amb materials reciclats, en especial la fusta i els seus derivats…

Mola.cat
Passeig del Mar 17
17130 L’Escala
+34 621 29 11 44

MERCAT ORIGINAL